miércoles, 30 de noviembre de 2011

Así eres tú, así soy yo



No se puede llegar a la altura de las nubes... imagínate si tuviera que llegar a tu altura...


And I wish I was special
You're so fuckin' special

lunes, 21 de noviembre de 2011

El conte

Els amants
La carn vol carn. 

Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el pesó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Vicent Andrés Estellés



730 dies (sense contar totes aquelles vesprades on s’amagàvem entre versos i besos) poden omplir-se de molts moments. Però… sols tú pots donar-li sentit a València, posar-la als meus peus i fer-me creure que tot allò és casa nostra (allò i qualsevol territori que s’estenga davall de qualsevol terrat).

Amb tú el món és ma casa i amagar-te en versos el meu ofici. La resta, al teu costat, és fàcil.

Amb tú la màgia existeix i tot és possible. El futur pot ser de colors malgrat que la realitat siga tot el contrari.

Amb tú el foc sempre està present i mai crema, la màxima gravetat pot ser un mos que et batega als llavis.

Amb tú qualsevol paraula té més sentit que mai quan s’escapa de la meua tinta.


Sóc conscient que molts i moltes no ho entendran, que em podran dedicar adjectius i judicis de tota mena. Pot ser em tracten de boja, però el que no saben és que jo he descobert coses que mai arribaran a conèixer.

I sí, estic boja. Boja d’amor.

jueves, 3 de noviembre de 2011

Si te marchas... estas serán las últimas líneas que sangren en mi vida...

martes, 1 de noviembre de 2011

Suerte

Demostrar que eres capaz de cambiar la suerte.


Te voy a llevar a pasear a un campo de estos.