domingo, 29 de mayo de 2011

Summer



- Acariciar el aire con los dedos, a través de la ventanilla del coche 
- Una cerveza al sol de la playa
- Entrar corriendo (como si tu vida dependiera de ello) a bañarte en el mar
- Que caiga una tormenta de verano y te pille en mitad de la calle (y que por arte "del agua" tu ropa se vuelva transparente)
- Largos paseos entre la arena
- Millones de sonrisas con los amigos
- Hacerlo en un coche
- Tumbarse en la azotea a la luz de la luna, sin decir nada
- Pantalones cortos, vestidos, sandalias, camisetas de tirantes
- No dejar de ver a tus compañeras de facultad (y sus sonrisas, y sus ocurrencias tan locas)
- La semana y media en la que la plaza del pueblo se convierte en tu casa
- Un cine de verano
- Una habitación perdida en la ciudad
- Bikini, toalla y chanclas
- El centro, a las siete de la tarde
- Una piscina y sus saltos espectaculares
- Recorrer pueblos y pueblecitos
- Tú y yo
- Siestas interminables
- Ellos y ellas
- El sol (y el salitre)
- Sangría y granizado
- Fiestas (y borracheras)
- Sudar la camisa y que falte poco para que te sangren las manos (y esa satisfacción de que la música te atrape)
- ..................

¡SUMMERTIME!

miércoles, 25 de mayo de 2011

Entre

Esa sensación de que tus piernas se enreden entre mis sábanas
mientras el aire del verano se cuela por el balcón...

lunes, 23 de mayo de 2011

Obri els ulls

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés


Amb ungles i dents, amb arraps i sang... perquè la dignitat, la llengua, la terra són nostres.
Ells tan sols tenen el poder.

sábado, 21 de mayo de 2011

La ficción se vuelve realidad



¡Dejad que la revolución os haga el amor salvajemente!

jueves, 19 de mayo de 2011

Democracia (pero de la de verdad)

No te engañes:
Si tú no hablas, te informas, llevas a cabo la revolución, eliges, reclamas tus derechos y también tus resposabilidades...

Si tú no te alzas... NADIE LO HARÁ POR TI

miércoles, 18 de mayo de 2011

Magnífica vista

Esa sensación cuando estás leyendo y sientes un beso en la mejilla; entonces te giras y....

miércoles, 4 de mayo de 2011

De cómo el tiempo pasa

Hoy no cumplo un año más.

Cada día crezco, sonrío, beso, quiero, odio, lloro, abrazo, pienso, sueño, como, duermo, respiro.... gano experiencia, pierdo inocencia, soy feliz y me pongo triste.
Para llegar hasta aquí necesité muchas historias (propias y ajenas), muchas medicinas (químicas, emocionales, golpes); pero sobretodo... necesité confianza. Amor y confianza.


Cumpleaños
 Yo lo noto: cómo me voy volviendo
menos cierto, confuso,
disolviéndome en el aire
cotidiano, burdo
jirón de mí, deshilachado
y roto por los puños
Yo comprendo: he vivido
un año más, y eso es muy duro.
¡Mover el corazón todos los días
casi cien veces por minuto!

Para vivir un año es necesario
morirse muchas veces mucho.
 
Ángel González


Para que yo cumpla un año más han hecho falta muchos días...
y demasiadas noches.

lunes, 2 de mayo de 2011

Dudas

Creer o no creer, intentar exponer mi punto de vista (y que se comprenda)...

Últimamente tengo demasiada hambre de rebatir y obviar tantas cosas...