De converses infinites sobre l'infinit, el tot, el no-res; d'estudis plagats de confessions; de banys que amaguen més secrets que els confessionaris d'una ciutat; de lletres que s'enreden en els papers més que els llençols, la pell, els cabells; de pluja que ens cala fins a l'ànima; de centenars de llocs dels quals podria contar mil i una històries diferents, sense data, però sempre vigents; de besos que maten, mosseguen i cremen, però ressusciten fins als fòssils més antics; de llums: fanals, la pantalla del cine, els rajos del sol quan es fa fosc, el reflex del mar, dels ciris; dels moments més foscs on sempre he trobat la guia adequada,qui ha carregat amb mi a l'esquena per tal de fer-me el camí més fàcil; de sensacions divines experimentades com humana; de versos de poetes, transmesos com el més ocult i preuat tresor; de tota la completa i total existència....
Podria acabar demà el mon, podria créixer i perdre tota memòria però... sé que sempre podré crear un vers infinit que demostre, una vegada més, que encara crec, he cregut i seguiré creient que la màgia existeix.
... i em podran veure somriure una mica per sota del nas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario